La mina del Calvari és una canonada d’abastament d’aigua construïda el segle XVI per al consum domèstic al casc antic de Girona.
La infraestructura captava l'aigua de forma subterrània a la zona de la muntanya del Calvari i donava servei al convent de Sant Domènech (actual facultat de lletres de la Universitat de Girona) (A) i a la Catedral (B).
Brollava en dues fonts del casc antic: la font de la plaça de Lledoners (C), construïda el 1450, i la font de la Mare de Déu de la Pera (D), construïda el 1525. Més tard, el 1690, donà subministrament a l’exèrcit, tot derivant cap a la caserna dels Alemanys (E).
La mina del Calvari
4'
D'on treia l'aigua la població de Girona el 1700?
​
Qui tenia el poder de gestionar-la?
​
Què passa amb l'abastiment urbà quan creix la població?
​
Al segle XVI es construí la mina del Calvari per abastir d'aigua de boca la població de la part alta de Girona, l'actual casc antic. La mina era una canonada que captava l'aigua de forma subterrània a la zona de la muntanya del Calvari i donava servei al convent de Sant Domènech (actual facultat de lletres de la Universitat de Girona) (A) i a la Catedral (B).
Els i les gironin(e)s l'anaven a buscar a dues fonts del casc urbà: la font de la plaça de Lledoners (C), construïda el 1450, i la font de la Mare de Déu de la Pera (D), construïda el 1525. Més tard, el 1690, la mina del Calvari també donà subministrament a l’exèrcit, tot derivant cap a la caserna dels Alemanys (E).
De qui és l'aigua?
Es demana al “Excmo. y Iltre. Sr. Obispo” i al “Honorable Cabildo de la Sta. Iglesia Catedral” la gestió municipal de les cisternes de la plaça Lledoners i la de Ntra. Sra. De la Pera.
​
La gestió de l’aigua de la mina és font de conflictes des de ben aviat. Tant dominics com el Capítol catedralici tenen diverses disputes en relació a la gestió de l’aigua, sigui per un cabal inadequat o bé per excavacions en terrenys privats.
​
També amb el pas dels anys i el creixement demogràfic, la població del casc antic demana mesures d’intervenció a l’Ajuntament. L’aigua és escassa, insuficient i bruta. El consistori, al seu torn, sol·licita a les institucions eclesiàstiques una gestió pública de les cisternes del casc urbà.
A aquestes peticions no hi haurà resposta favorable.
Una canonada que perd
[...] la cañería está bien construida, solo le falta repararla, puesto que notamos deja escapar bastante de ese líquido
Informe municipal de juliol de 1843 en relació a la qualitat de les aigües de la mina del Calvari i l’estat de la mateixa
​
La mina es construí amb pedra. A dia d’avui se n’aprecia un tram des de l’exterior, juntament amb diverses xemeneies de ventilació. Tenim constància de la precarietat de la construcció des del segle XVII: la mina té pèrdues importants, l’aigua s’infiltra al terreny i el subministrament a la ciutat no està garantit.
​
El 1843, un informe municipal posa de manifest la necessitat de reparar la canonada per pèrdues visibles. Cinc anys després, s’assenyala la necessitat de rehabilitar la font pública de la Mare de Déu de la Pera: a l’estiu no hi ha aigua apta per al consum, i l’aigua que recullen els dipòsits durant l’any és insuficient.
La sequera, un altre cop
Se hagan rogativas con el fin de importar del Todo Poderoso el beneficio de la lluvia en caso de que continúe el fatal estado de sequía que experimentan las tierras de esta comarca; sequía que hace augurar por poco que se prolongue la pérdida completa de la próxima cosecha de grano
Resolució de l’Ajuntament de Girona de 8 d’abril de 1867
​
L’any 1864 és un any de sequera. I el 1867, i també l’any següent. En aquests anys, les rogatives són constants i repetides, i afecten de forma important a les collites. El mal estat de la mina del Calvari contribueix a agreujar la situació de manca de subministrament a la ciutat.
Els problemes d’abastiment segueixen i l’Ajuntament no ha donat resposta a la falta d’aigua potable a la part alta de la ciutat. El mateix 1864, els veïns demanen rehabilitar la mina del Calvari per a que pugui abastir correctament la font de Lledoners. Aquell mateix any, però, l’Ajuntament encarrega inspeccionar la mina i determina que no és possible augmentar-ne el cabal.
Calen alternatives...
Autoriza a D. Ernesto Abelló para que en derecho de propiedad y sin perjuicio de tercero, pueda aprovechar las aguas vistas y subterráneas de los rios Güell y Bellacoyas en cantidad de 14 litros/segundo para el abastecimiento de esta Capital [...]
Comunicació del Governador Civil a l’Ajuntament de Girona del 17 d’agost de 1868 per a l’abastiment alternatiu d’aigua a la ciutat.
​
Així doncs, és necessari buscar noves opcions per a oferir aigua potable, no només al casc antic sinó a tota la ciutat. Seguim a 1864 i l’Ajuntament convoca un concurs públic per a plantejar propostes d’abastiment d’aigua a la ciutat.
Una de les propostes és un sistema d’aigua per subscripció que es portaria des d’Aiguaviva a través d’una explotació privada dels rius “Güell y Bellacoyas”. Aquesta proposta és acceptada i iniciada l’any 1868 amb una concessió de 99 anys, període després del qual l’explotació ha de passar a ser pública. Les obres duren poc més d’un any.
La nova conducció porta l’aigua a la plaça Lledoners i a la Mare de Déu de la Pera. Però el canvi de paradigma és substancial: la població gironina que hi estigui abonada tindrà, a més, subministrament d’aigua corrent a domicili.
...i caldran noves solucions
Amb el nou sistema de subministrament a domicili, la mina del Calvari queda en desús.
Ja no cal anar a la font per a buscar aigua per beure, cuinar o rentar.
​
El nou abastament, però, també tindrà els seus entrebancs, com ara una pressió insuficient a la xarxa. Pressió que millora de forma substancial amb l'aparició de les bombes elèctriques. Al seu torn, els nous sistemes de bombeig hauran de resoldre els seus problemes de baix rendiment i sobrepressió.
​
A dia d'avui, la sequera persistent deixa sota mínims els nivells dels embassaments i qüestiona l'abastiment d'aigua al nostre territori.
​
Ho afrontem?